Decisió de compra
RTLS amb etiquetes o sobre smartphone
Comparativa de cost total entre un sistema de localització amb balises i etiquetes i un que reutilitza el Wi-Fi i els telèfons que ja existeixen.
Quan es compara un sistema de localització en interiors amb un altre, la conversa sol començar i acabar en la precisió. És la xifra que apareix al primer fullet i la que tothom recorda.
És també la mètrica que pitjor prediu si el projecte tirarà endavant.
El que ho decideix no és quants centímetres d’error té el sistema, sinó quant costa arribar fins a aquesta precisió i quant costa mantenir-la cada dia. Aquest article desglossa aquest compte.
Les dues arquitectures
Amb balises i etiquetes
És el plantejament clàssic, i el que fan servir els sistemes UWB i la majoria dels de Bluetooth amb angle d’arribada.
S’instal·len àncores fixes per tot l’espai a cobrir: dispositius que cal muntar, alimentar i connectar. I es reparteix una etiqueta activa a cada persona o objecte que es vulgui localitzar: un dispositiu amb bateria que cal lliurar, carregar i reposar.
Dona precisió de centímetres. És l’opció correcta en una fàbrica, en un magatzem automatitzat o en un quiròfan.
Sobre la infraestructura existent
El plantejament alternatiu no instal·la res. Fa servir els punts d’accés Wi-Fi que ja estan muntats com a referència de mesura, i el telèfon corporatiu que la persona ja porta com a dispositiu que mesura.
Dona precisió de metres, no de centímetres. I aquesta és tota la contrapartida.
El compte que ningú no fa del tot
Posem-hi números aproximats sobre un cas concret: una línia de metro amb dotze estacions i setanta agents per cobrir. Les xifres són ordres de magnitud, no un pressupost: canvien amb el fabricant, el país i l’any. El que no canvia és la proporció entre partides.
Cost d’entrada
| Partida | Amb balises | Sobre infraestructura existent |
|---|---|---|
| Àncores o balises | Desenes per estació, entre diversos centenars i algun miler d’euros cadascuna | Cap |
| Instal·lació i cablejat | Per punt instal·lat, més alimentació i canalització | Cap |
| Feina en finestra nocturna | Necessària: no es pot foradar una andana en servei | No s’hi aplica |
| Permisos i coordinació d’obra | Necessaris | No s’hi aplica |
| Etiquetes | Una per agent, més un percentatge de recanvi | Cap |
| Terminals | — | Els que ja estan en servei |
| Plataforma i llicències | Sí | Sí |
La partida que més sorprèn no és la de maquinari: és la de finestra de treball. Instal·lar en una xarxa en explotació vol dir treballar de matinada, amb permisos, amb coordinació de seguretat i amb un ritme d’avanç que no depèn de l’instal·lador sinó del calendari de l’operador. És el que converteix setmanes en mesos.
Cost d’operar, any rere any
Aquí és on se separen de debò, i és la part que gairebé mai no apareix a la comparativa inicial.
Amb etiquetes apareix un procés nou que abans no existia i que algú ha de sostenir cada dia:
- Lliurar l’etiqueta en començar el torn i recollir-la en acabar.
- Carregar-la. Setanta etiquetes són setanta bateries per gestionar.
- Reposar les que es perden, cauen o deixen de funcionar. La taxa de reposició anual en entorns de camp no és menyspreable.
- Auditar que cada etiqueta és on ha de ser i associada a qui ha de ser.
- Substituir les bateries no reemplaçables quan arriben al final de la seva vida.
Aquest procés té un cost en hores d’algú, i té un mode de fallada silenciós: el dia que l’etiqueta no es reparteix, el sistema no diu que falta informació; diu que aquesta persona no hi és. Un sistema en què de vegades falta gent sense avisar acaba deixant de consultar-se.
Sobre infraestructura existent aquest procés no existeix. El telèfon ja es lliura, ja es carrega i ja es reposa, perquè ja era l’eina de treball abans del projecte. La localització no afegeix un objecte nou a la vida de l’agent.
Cost de créixer
| Amb balises | Sobre infraestructura existent | |
|---|---|---|
| Afegir una estació | Projecte d’instal·lació complet | Comprovar els AP i carregar la topologia |
| Afegir vint agents | Vint etiquetes més i la seva gestió | Instal·lar l’app en vint telèfons |
| Replicar en una altra línia | Un altre projecte d’infraestructura | Reconeixement i calibratge |
| Canviar de fabricant de xarxa | No s’hi aplica, és un sistema tancat | Serveix qualsevol AP compatible amb FTM |
Un sistema de balises escala de manera lineal en cost: cada metre quadrat nou costa el que va costar l’anterior. Un que es recolza en la infraestructura existent escala de manera gairebé plana, perquè la despesa principal ja estava feta per una altra raó.
Quan la precisió fina sí que compensa
Seria deshonest presentar això com si una arquitectura guanyés sempre. Hi ha casos en què l’UWB és el correcte i no hi ha discussió:
- Quan cal distingir dues posicions separades per menys d’un metre: quina màquina concreta, quina prestatgeria, quin box.
- Quan el que es localitza són objectes que no porten telèfon.
- Quan l’espai és petit i controlat, i la instal·lació no competeix amb una operació en marxa.
- Quan hi ha una exigència normativa de precisió que no admet metres.
La pregunta correcta no és quina és millor, sinó quina resolució necessita de veritat la decisió que es prendrà amb aquesta dada.
I en seguretat operativa d’una xarxa de transport, aquesta decisió és: a quin punt envio el suport i per quin accés entra. Per a això, saber la zona i el sentit de circulació n’hi ha prou. Saber la rajola no aporta res, i pagar-la en forma d’obra civil i de gestió diària de setanta dispositius sí que resta.
El resum en una línia
Un sistema de balises et dona centímetres a canvi d’un projecte d’infraestructura i un procés operatiu permanent. Un sobre infraestructura existent et dona metres a canvi de gairebé res.
Si la teva decisió operativa es pren amb metres, la segona opció és sensiblement més barata de comprar, molt més barata de mantenir i moltíssim més ràpida de desplegar.